Núria Rafel Fontanals, Mark A. Hunt Ortiz, Ignacio Soriano, Selina Delgado-Raack (editors). Col·laboració d’Aleu Andreazini i Sabaté, Guillherme Cardoso, Maria Isabel Dias, José Antonio López Sáez, Joan Carles Melgarejo i Draper, Ignacio Montero-Ruiz, Sebastián Pérez Díaz, Ana Luísa Rodrigues (2018). Prehistoric copper mining in the northeast of the Iberian Peninsula: La Turquesa or Mas de les Moreres Mine (Cornudella de Montsant, Tarragona, Spain). Revista d’Arqueologia de Ponent, número extra 3. Lleida. 169 pàgines. ISSN: 978-84-9144-029-1

Le résumé fourni par la source

Núria Rafel ha liderat, des de començaments d'aquest segle, un projecte pioner relacionat amb la mineria i la metal•lúrgia a la zona tarragonina.Si bé des de l'any 2000 es va interessar per la recerca del plom i la plata en etapes protohistòriques a la conca minera de Molar-Bellmunt-Falset (Baix Priorat), amb molt bons resultats, deu anys més tard, es va centrar en la recerca de l'explotació del coure durant la prehistòria en la conca minera del Montsant (Alt Priorat), amb similar metodologia de treball i un magnífic equip d'especialistes.En aquesta nova fase es va arribar a excavar la primera mina metàl•lica relacionada amb una explotació prehistòrica del coure a Catalunya.L'obra que ressenyem és la monografia dels treballs duts a terme a la mina de la Turquesa o Mas de les Moreres, de Cornudella de Montsant (comarca del Priorat).El guió mostra com s'ha formulat la recerca a partir de la informació geominera existent: treballs de prospecció, identificació i excavació arqueològica, anàlisis arqueomètriques de composició i d'isòtops de plom de diferents mostres de minerals, datacions C14 per AMS, etc. Tot el protocol i els resultats aconseguits fins ara estan explicats.El llibre s'ha estructurat en deu parts que funcionen com a introducció, capítols, temàtics, bibliografia i catàleg.La primera, signada pels quatre autors editors, introdueix el marc geogràfic, l'objectiu i la metodologia del projecte, afina el contingut de cadascun dels capítols i agraeix els diferents projectes del Govern de Catalunya i del d'Espanya que han finançat aquests estudis, així com expressa agraïment a aquelles persones que d'una manera o altra han col•laborat en la consecució dels resultats.La segona part, signada per Mark A. Hunt Ortiz, Núria Rafel Fontanals i Ignacio Soriano, aporta les dades bàsiques del jaciment: referència del lloc, coordenades ETRS89 incloses, context geogràfic i geomorfològic i valoració de la importància minera de tota la comarca del Priorat.Calia conèixer si els punts d'informació de mineralitzacions metàl•liques podien aportar vestigis arqueològics i relacionar-ho amb les dades conegudes dels materials de coure.Es partia de la informació facilitada per l'arxiu de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya i d'altres publicacions de caire mineralògic, però també de múltiples resultats d'anàlisis de composició química de manufactures que contrastaven la importància d'aquest sector.Sortosament, la prospecció va aconseguir localitzar, de seguida, uns primers indicis: el fragment d'un pic amb ranures, vestigis d'una trinxera a cel obert i restes d'un abocador adjacent.Hi eren davant la mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres, on s'atribuïa la presència de turquesa i variscita i secundàriament de calcopirita i malaquita, però on mai s'havien constatat restes arqueològiques.L'apartat de les excavacions (2012-2015) resumeix els treballs, ben documentats, també amb material gràfic i fotogràfic.En total, cinc sondeigs i una excavació en extensió aconseguiren delimitar la mina a cel obert.El sondeig 3 va proporcionar fragments de roca amb coure, així com ossos de microfauna impregnats de coure recuperats a la part superior del rebliment, que en un primer intent de datar la mina, van ser analitzats per C14 (AMS), obtenint la data 850±30 BP (Beta 338534), que calibrada a 2 sigmes aportà una datació d'època medieval entre 1152-1260 cal AD.Es va considerar, però, que podria estar indicant només la freqüentació del lloc sense implicacions arqueològiques o antròpiques.El sondeig 5 es va obrir allà on s'havia localitzat un pic de miner, però no va aportar gaires dades al respecte.Posteriorment es va obrir en extensió el pou modern, que va proporcionar mostres de coure i eines lítiques prehistòriques, tot barrejat amb el sediment de rebliment.La mina moderna, irregularment ellipsoidal (c. 13 × 9 m) i amb parets de tendència vertical, mostrava a l'extrem sud-oest el que restava d'un petit pou miner preindustrial (L1), tallat per l'explotació moderna.Aquest conservava 4,73 m de profunditat i 1,20 m × 0,80 m a la base, on s'obrien tres rebaixos arrodonits i piquetejats en cadascuna de les parets, a diferent alçada, més un quart rebaix en un nivell superior, tots els quals han estat relacionats amb algun sistema d'accés/sortida del pou.A pocs centímetres del pou L1, s'obrien dues cavitats arrodonides més (L2 i L3), molt pròximes entre si, conservades en la mínima expressió, que consideren que tant poden ser els testimonis d'un sol pou del qual restarien dos rebaixos a la base com de dos pous

Ce résumé expose les affirmations des auteurs. BNTIC ne l’interprète pas comme une validation indépendante des résultats.